• Rural Digital Europe
• Catalan; Valencian close
• Revistes Catalanes amb Accés Obert close
• Digithum close

Este artículo examina algunas de las implicaciones de los trascendentales cambios que comportan las nuevas tecnologías digitales, sobre todo con relación a las concepciones del sujeto, el consumidor y la comunidad. Aquest article examina algunes de les implicacions dels transcendentals canvis que comporten les noves tecnologies digitals, sobretot amb relació a les concepcions del subjecte, el consumidor i la comunitat. This essay considers some of the implications of the momentous changes being brought about by new digital technologies, particularly in relation to conceptions of the subject, the consumer and community.

Royal Decree 60/2011, which transposes to Spanish legislation the Directive 2008/105/CE, lays down environmental quality standards (i.e. maximum allowable concentrations) for priority substances and certain other pollutants in surface water. Some of these substances can be found in plant protection products (PPP). In this context, and in the framework of the activities of the Syngenta-UPC Chair, a training project for the improvement of agricultural practices has arisen. The assumption is that the improvement of these practices means a significant and perceivable reduction of PPP pollution in waters, especially in areas where high levels of these substances have been detected. The aim of this project was to demonstrate this hypothesis with a pilot test in the Ebro basin, specifically in the area of the rivers Flumen and Alcanadre. This is an agricultural area where some water pollution problems caused by PPP have been detected in recent years. The project started in 2013 with the cooperation of the Government of Aragon. The active substance concentrations detected in the Ebro Hydrographic Confederation station in Sariñena exceeded the Royal Decree 60/2011 limits. It should be pointed out that on many occasions when PPPs have been applied to summer crops, high PPP concentrations were detected. For this reason, it makes sense to relate pollution to agricultural practices. This situation is worsened by the environmental conditions in the area and especially by the strong northerly wind popularly known as the cierzo that can cause important PPP damage to surface waters. A survey among the farmers of three local cooperatives (Cooperativa de Barbastro, Secadero de Cereales Santiago and Cooperativa de Los Monegros) has been carried out to determine the current situation of phytosanitary practices in the area. The results show that it is necessary to undertake training activities in order to provide useful information and tools for farmers so that they may implement the best management practices, and to explain the legislation that concerns them. It is also necessary to inform about the benefits of keeping machinery in good condition and about pesticide application equipment in professional use that is subject to compulsory inspections (Directive 2009/128/CE). El Real Decreto 60/2011, que transpone a la legislación española la Directiva 2008/105/CE, establece las normas de calidad ambiental (es decir, umbrales máximos de concentración) para las sustancias prioritarias y otros contaminantes para mantener el buen estado de las aguas superficiales. Algunas de estas sustancias corresponden a materias activas de productos fitosanitarios. En este contexto, y enmarcado dentro de las actividades de la Cátedra Syngenta-UPC, surge un proyecto formativo para la mejora de las prácticas fitosanitarias. La hipótesis de partida es que la mejora de estas prácticas comporta una reducción significativa y perceptible de la contaminación de las aguas por plaguicidas. El proyecto, iniciado en 2013 con la colaboración del Gobierno de Aragón, plantea demostrar esta hipótesis de trabajo mediante la realización de una prueba piloto en la cuenca del río Ebro, concretamente en las zonas de los ríos Flumen y Alcanadre. Se trata de un área eminentemente agrícola y en la cual, en los últimos años, se ha detectado que las concentraciones de materias activas de plaguicidas exceden reiteradamente los límites marcados por el Real Decreto 60/2011. Hay que destacar que, en general, los momentos en los cuales se observan mayores concentraciones de plaguicidas coinciden con los momentos de aplicación de productos fitosanitarios en los cultivos de verano de la zona. Para conocer la realidad actual de las prácticas fitosanitarias más ampliamente utilizadas en la zona se ha realizado una encuesta entre los agricultores de tres cooperativas locales. Los resultados obtenidos han demostrado la necesidad de emprender actividades formativas para proporcionar a losagricultores conocimientos y herramientas para mejorar las prácticas agrícolas, difundir la legislación que los afecta directamente y concienciar de la necesidad de disponer de una maquinaria en condiciones y que haya sido inspeccionada según el Real Decreto 1702/2011 de inspección de equipos de aplicación de fitosanitarios en uso. El Reial decret 60/2011, que transposa a la legislació espanyola la Directiva 2008/105/CE, estableix les normes de qualitat ambiental (és a dir, llindars màxims de concentració) per a les substàncies prioritàries i altres contaminants per tal de mantenir el bon estat de les aigües superficials. Algunes d'aquestes substàncies corresponen a matèries actives de productes fito- sanitaris. En aquest context, i emmarcat dins de les activitats de la Càtedra Syngenta-UPC, sorgeix un projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries. La hipòtesi de partida és que la millora d'aquestes pràctiques comporta una reducció significativa i perceptible de la contaminació de les aigües per plaguicides. El projecte, iniciat l'any 2013 amb la col·laboració del Govern d'Aragó, planteja demostrar aquesta hipòtesi de treball mitjançant la realització d'una prova pilot a la conca del riu Ebre, concretament a les zones dels rius Flumen i Alcanadre. Es tracta d'una àrea eminentment agrícola i en la qual en els últims anys s'ha detectat que les concentracions de matèries actives de plaguicides excedeixen reiteradament els límits marcats pel Reial decret 60/2011. Cal remarcar que, en general, els moments en els quals s'observen concentracions més altes de plaguicides coincideixen amb els moments d'aplicació de productes fitosanitaris en els cultius d'estiu de la zona.Per conèixer la realitat actual de les pràctiques fitosanitàries més àmpliament utilitzades a la zona s'ha fet una enquesta entre els agricultors de tres cooperatives locals. Els resultats obtinguts han demostrat la necessitat d'emprendre activitats formatives per tal de proporcionar als agricultors coneixements i eines per millorar les pràctiques agrícoles, difondre la legislació que els afecta directament i conscienciar de la necessitat de disposar d'una maquinària en condicions i que hagi estat inspeccionada d'acord amb el Reial decret 1702/2011 d'inspecció d'equips d'aplicació de fitosanitaris en ús.

Aquest article reflexiona sobre el museu com a dispositiu i els avenços que s’han produït en aquest àmbit. Argumentant per què el museu s’ha de considerar d’aquesta manera, s’examinen els avenços del museu modern com a dispositiu, des del seu auge al segle xix fins al format digital actual. Mitjançant la reflexió històrica crítica, veiem com han canviat les estructures de poder que actuen dins del museu. Aquest article analitza com es teixeixen les relacions de poder al museu i com generen formes tant de llibertat com de regulació, segons el context historicosocial en què s’insereix. L’obertura, la inclusió i la participació apareixen com a conceptes clau que faciliten una millor comprensió de les estructures de poder dins del museu digital contemporani. Aquests conceptes clau ajudaran a explicar per què i de quina manera el museu com a dispositiu es connecta i es relaciona amb la societat actual. S’examinen els perills que això implica partint de tres dimensions clau que apareixen en els museus: el museu com a espai d’experiència, com a efecte individual i extracció de dades, i com a lloc per a la producció creativa i l’autoexplotació. En conclusió, l’objectiu d’aquest article no és solament destacar els aspectes més importants i crítics del museu contemporani, sinó també proposar suggeriments per a millores futures.

En este artículo se analizan las innovaciones biológicas en el sector triguero europeo durante el siglo XIX y el primer tercio del XX. Más concretamente, se tratan las diferentes circunstancias, técnicas y económicas, que las impulsaron, las nuevas clases de trigo que fueron apareciendo y sus distintos resultados en las principales zonas productoras. También se muestra, en este sentido, que aquellas innovaciones se concentraron sobre todo en la Europa Atlántica, mientras que fueron más difíciles de desarrollar en las agriculturas mediterráneas, y que esta circunstancia condicionó las distintas pautas del crecimiento agrario. This article analyzes the biological innovations in the European wheat sector during the XIXth century and the first third of the XXth century. In short, it deals with the different technical and economical circumstances that impelled them, the new wheat types that appeared and the different results in the major producer areas. The paper shows that these innovations were concentrated mostly in Atlantic Europe, while they were more difficult to implement in the Mediterranean agriculture, and that this circumstance conditioned the different patterns of agrarian growth.

Es presenten els resultats del projecte de digitalització del fons audiovisual de l'Ateneu Barcelonès iniciat per l'Àrea de Biblioteca i Arxiu Històric l'any 2011. S'explica la metodologia de treball fent èmfasi en la gestió dels fitxers analògics i nascuts digitals i en la problemàtica derivada dels drets d'autor. Finalment, es presenta l'Arxiu de la Paraula i l'@teneu hub, nous repositori i web respectivament, l'objectiu dels quals és difondre el patrimoni audiovisual i donar accés centralitzat als diferents continguts generats per l'entitat.Se presentan los resultados del proyecto de digitalización del fondo audiovisual del Ateneu Barcelonès iniciado por el área de Biblioteca y Archivo Histórico en 2011. Se explica la metodología de trabajo haciendo énfasis en la gestión de los ficheros analógicos y nacidos digitales y en la problemática derivada de los derechos de autor. Finalmente, se presenta el Archivo de la Palabra y el @teneo hub, nuevos repositorio y web respectivamente, cuyo objetivo es difundir el patrimonio audiovisual y dar acceso centralizado a los diferentes contenidos generados por la entidad.This paper reports on the project to digitize the audiovisual archives of the Ateneu Barcelonès, which was launched by that institutions Library and Archive department in 2011. The paper explains the methodology used to create the repository, focusing on the management of analogue files and born-digital materials and the question of authors rights. Finally, it presents the new repository LArxiu de la Paraula (the Word Archive) and the new website, @teneu hub, which are designed to disseminate the Ateneus audiovisual heritage and provide centralized access to its different contents.

Objectiu. Analitzar com la implantació dels sistemes digitals està modificant els serveis de documentació i d'arxiu de televisió, especialment pel que fa al tractament i la conservació dels programes informatius diaris. -- Metodologia. La investigació es fonamenta en una anàlisi de camp duta a terme a través d'un qüestionari de preguntes obertes que han emplenat els responsables dels serveis de documentació de tretze cadenes de televisió generalistes. -- Resultats. En televisió, la digitalització difumina les fronteres entre arxivament i producció, i impulsa la integració de persones i tecnologies. Els arxius es revitalitzen i els seus fons passen a ocupar un lloc central dins dels fluxos de contingut, mentre que les eines noves afavoreixen la interacció i el reaprofitament d'informacions i de recursos. La digitalització, però, no genera per si mateixa un únic model d'arxiu; ans al contrari, cada servei i cada empresa decideixen quines són les seves prioritats i com fer servir els seus recursos —sempre limitats—, en quines funcions, en quines tasques i en quins fons.Objective. To analyse how the implementation of digital systems is modifying television documentation and archive services, especially with regard to the treatment and preservation of daily news programs. -- Methodology. Field analysis involving an open-ended questionnaire completed by the heads of documentation services at thirteen mainstream television stations. -- Results. In television, digitalization blurs the distinction between archiving and production, and promotes the integration of experts and technologies. Archives are revitalized and their stocks become a key element of the flows of content, while new applications favour the interaction and the reuse of information and resources. Digitalization, however, does not generate a single archive model of its own; in fact, each service and each company decides its own priorities and the functions and tasks to which it will apply its (always limited) resources.

El artículo expone la aplicación de los sistemas de posicionamiento global, los sistemas de información geográfica y la teledetección al estudio de la frontera agraria al sudeste de Nicaragua, a partir de la elaboración del mapa de usos de suelo de la zona. Se explica la metodologia de trabajo que se ha utilizado en la elaboración del mapa de usos del suelo a partir de imágenes TM del satélite Landstad. También se hace una aproximación a los fenómenos de la deforestación y la frontera agraria en Nicaragua, dentro del contexto centroamericano. Cet article présente l'application des systèmes de positionement global, des systèmes d'information géographique, et de la télédetection, à l'étude de la frontière agricole au sud-est de Nicaragua, sur la base de l'élaboration de la carte des usages du sol de la zone. On expose la méthodologie d'élaboration de la carte des usages du sol basée sur des images TM du satellite Landsat. On a réfléchi aussi sur les processus de deforêtation de la frontière agricole à Nicaragua, dans le context centre-americain. L'article exposa l'aplicació dels sistemes de posicionament global, els sistemes d'informació geogràfica i la teledetecció a l'estudi de la frontera agriria al sud-est de Nicaragua, a partir de l'elaboració del mapa d'usos de sbl de la zona. S'explica la metodologia de treball que s'ha seguit en l'elaboració del mapa d'usos del sòl a partir d'imatges TM del satèl•.lit Landsat. També es fa una aproximació als fenòmens de la deforestació i la frontera agrària a Nicaragua, dins el context centreamericà. This article focuses on the application of Global Positioning Systems (GPS); Geographical Information Systems (GIS), and Remote Sensing to the study of the agricultural frontier of Southeastern Nicaragua in the elaboration of a land use map of this area. The methodology of map elaboration, based on LANDSAT satellite images, is explained. A report on deforestation processes and the agrarian frontier in Nicaragua within the context of Central America is also included.

La région de l'Empordà (nord-est de Catalogne) présente un des paysages agricoles plus diversifiés et riches de Catalogne. L'article est un exemple d'utilisation conjointe dans l'analyse agricole de deux disciplines bien différenciées jusqu'à l'actualité: la géohistoire et la télédétection. D'une partie, la géohistoire a permis d'analyser les transformations humaines et ses répercussions dans les cultures plus significatives des plaines l'Alt et du Baix Empordà depuis le XVIIIème siècle. En raison de la structure géophysique semblable et d'évolution géohistoire, par exemple avec des dessèchements de lacunes ou avec les déviations des tronçons finaux des cours fluviaux, les deux plaines ont été traitées conjointement. D'autre part, la télédétection à travers des images de satellite a permis de dessiner cartes des cultures de l'année 2004 avec une fiabilité importante, grâce au méthode utilisée et à l'analyse géohistoire. Las comarcas ampurdanesas (nordeste de Catalunya) presentan uno de los paisajes agrarios más diversificados y ricos del Principado. El artículo constituye un ejemplo de uso conjunto en el análisis agrícola de dos disciplinas bien diferenciadas hasta la actualidad: la geohistoria y la teledetección. Por una parte, la geohistoria ha permitido analizar las transformaciones humanas y sus repercusiones en los cultivos más significativas de las llanuras del Alt y el Baix Empordà desde el siglo XVIII. A causa de la similar estructura geofísica y de evolución geohistórica, por ejemplo con desecaciones de lagunas o con los desvíos de los tramos finales de los cursos fluviales, las dos llanuras han sido tratadas conjuntamente. Por otra parte, la teledetección a través de imágenes de satélite ha permitido cartografiar los cultivos del año 2004 con una elevada fiabilidad, gracias al método usado y al análisis geohistórico. The Empordà region (northeastern of Catalonia) displays one of the most diversified and rich agrarian landscapes of Catalonia. The article is an example of joint use in affluent the agricultural analysis of two differentiated disciplines until the present time: geo-history and remote sensing. On the one hand, geo-history has allowed analyzing the human transformations and their repercussions in the most significant crops of the plains of the Alt and the Baix Empordà from century XVIII. Because of the similar geophysical structure and geo-historical evolution, for example with dryings of lagoons or the deflections of the final sections of the fluvial courses, the two plains have been dealt jointly. Of the other hand, remote sensing through satellite images has allowed mapping the crops of year 2004 with a high reliability thanks to the used method and the geo-historical analysis. Les comarques empordaneses presenten un dels paisatges agraris més diversificats i apreciats de Catalunya. L'article constitueix un exemple d'ús conjunt en l'anàlisi agrícola de dues disciplines ben diferenciades fins a l'actualitat: la geohistòria i la teledetecció. D'una banda, la geohistòria ha permès analitzar les transformacions humanes i les repercussions en els conreus més significatives de les planes de l'Alt i del Baix Empordà des del segle XVIII. A causa de la similar estructura geofísica i d'evolució geohistòrica, per exemple amb les dessecacions d'estanys i llacunes o amb les desviacions dels trams finals dels cursos fluvials, les dues planes han estat tractades conjuntament. D'altra banda, la teledetecció a través d'imatges de satèl·lit ha permès cartografiar els conreus de l'any 2004 amb una elevada fiabilitat, gràcies al mètode emprat i a l'anàlisi geohistòrica.

- - -